Pseudociència

Pseudociència

La pseudociència de la Felicitat

La Pseudociència és la ciència que:

Les pseudociència són aquelles pràctiques o teories que es presenten com una ciència però que no responen a un mètode d’investigació vàlid o no poden ser comprovades per  un mètode científic. Per exemple: l’acupuntura, l’astrologia, la numerologia, la dieta alcalina.

I que té a veure amb la nostra ment feliç?

Tipus 

  • 1 – Astrologia. Estudi de la relació de la posició del planeta, estralls, satèl·lits i la personalitat de les persones.

  • 2 – Cerealogia. Estudi dels cercles que es donen als grans descampats i que tenen una perfecció i simetria notable.

  • 3 – Criptozoologia. Estudi d’animals anomenat críptics, com el Monstre del Llac Ness o el xuclacabres.

  • 4 -Numerologia. Estudi ocult dels nombres per determinar característiques de les persones.

  • 5 – Parapsicologia. Estudi de fenòmens extrasensorials entre éssers humans vius, com la telepatia, la vidència, la telequinesi.

  • 6 – Psicoanàlisi. Estudi que sosté la importància dels processos que es reprimeixen de manera inconscient i s’allotgen en un estat de latència o inconsciència.

  • 7 – Radiestèsia. Estudi d’una característica que podrien tenir determinades persones per percebre càrregues electromagnètiques.
  • 8 – Grafologia. Estudi de la personalitat d’un subjecte mitjançant l’observació de l’escriptura.

  • 9 – Iridologia. Mètode que sosté que tots els trastorns del cos es poden diagnosticar buscant canvis en el color de l’iris de l’ull.

  • 10 – Homeopatia. Mètode que sosté la curació de certes malalties mitjançant l’aplicació oral de dosis mínimes de preparats artesanals.

  • 11 – Feng shui. Mètode d’harmonització que es basa en els quatre elements (aigua, terra, foc, aire) amb relació a l’harmonia d’una llar o espai determinat per a la circulació correcta de l’energia.

  • 12 – Quiromància. Mètode d’endevinació basat en l’estudi de les línies de les mans.

  • 13 – Biomagnetisme. Mètode per guarir malalties mitjançant l’ús d’imants

  • 14 – Nova Medicina Germànica. Conjunt de pràctiques que prometen la cura de la major part de malalties.

La ciència de la felicitat

La ciència de la felicitat seria el conjunt d’aportacions científiques realitzades des de la psicologia, la biologia i l’economia, principalment, per respondre aquestes i altres preguntes. Si ens atenim als resultats de tanta investigació, hi ha tates respostes, que no és fàcil resumir-les. 

Una idea essencial és que la felicitat se sustenta en les relacions interpersonals i socials, incloent-hi les sexuals i les familiars. Una altra idea clau és que la felicitat depèn de l’economia i, per tant, es pot comprar, encara que només fins a cert punt. Així, als països rics hi ha més gent que es considera feliç que als països pobres. Però la geografia de la felicitat té les seves singularitats, com l’anomenat “bonus llatinoamericà”, que aporta un plus de felicitat als llatins i que no s’explica per la renda. Per més que alguns dels principals ingredients de la felicitat siguin gratuïts, és a dir, el sexe, la música, l’exercici físic i la conversa, el seu gaudi té molt a veure amb els usos socials i la psicologia individual. Per això, entendre la felicitat en clau científica no és tan senzill com es pot desprendre d’algunes respostes, per més científiques que semblin i més números que les donen suport.

No és ciència tot el que llueix amb nombres. La ciència té unes condicions que van més enllà de l’aplicació duna metodologia més o menys ajustada al mètode científic.

El plantejament d’hipòtesis, la formulació de teories, la verificabilitat, la capacitat predictiva i la falsabilitat són algunes de les característiques pròpies de la ciència que no es compleixen a moltes de les investigacions sobre la felicitat. La ciència, analítica per definició, es defensa malament amb els objectes complexos, i la felicitat, com l’amor o l’amistat, n’és un.

Per això, bona part de l’anomenada ciència de la felicitat no va molt més enllà del sentit comú i es recolza en idees sense confirmar que difonen alguns gurus, per a qui la felicitat pot ser una sensació, un sentiment, un procés, un camí i tantes altres coses, segons convingui per a les receptes. Però, si es pretén estudiar científicament, cal poder definir-la amb precisió i descompondre-la en ingredients susceptibles de ser analitzats. Sigui el que sigui la felicitat, sigui o no sigui un assumpte científic i siguin quins siguin els seus ingredients, el que és clar és que procurar aquest benestar subjectiu no és l’objectiu de la medicina, que només s’ocupa d’un dels seus components: la salut.

Fonts:

-https://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoid=89565

-https://www.ejemplos.co/20-ejemplos-de-pseudociencias/

-https://www.esteve.org/en/otras-sugerencias/escepticemia-9/